La promesa de matrimoni, coneguda també com a esposalles, es dóna en aquell moment en el qual una parella ha manifestat la seva intenció i compromís de casar-se en un futur, però, fins a quin punt té validesa aquest compromís?

La celebració d’un matrimoni suposa la creació d’una comunitat de vida, de la qual es derivaran importants efectes jurídics que afectaran els cònjuges, tant en la seva esfera personal com en la patrimonial. Si els futurs contraents o persones unides en matrimoni desitgen regular o fixar les normes que regulin les seves relacions econòmiques, disposen d’un mitjà eficaç i valuós: les capitulacions matrimonials.

Encara que s’hagi superat qualsevol desigualtat normativa entre els fills nascuts dins i fora del matrimoni (matrimonials i extramatrimonials), a la pràctica poden donar-se certes situacions de desavantatge, tenint en compte que el fill extramatrimonial ha de ser reconegut per tots dos progenitors.

El Tribunal Suprem va llançar una mica de llum sobre l’assumpte, mitjançant la Sentència nº 564/2014 de data 14 d’octubre, la qual ha unificat la doctrina en aquesta matèria, excloent l’ingrés a la presó com a causa de suspensió de la pensió d’aliments