En principi, de Jurisprudència menor emanada sobre la qüestió no pot sinó concloure que els acords continguts en el Conveni Regulador relatius a l’atribució en exclusiva a un dels progenitors de la titularitat de la pàtria potestat i correlativa privació a l’altre han de considerar-se nuls, segons Jurisprudència, ja que aquest dret és irrenunciable, imprescriptible i no disponible pel seu titular i només pot ser privat mitjançant resolució requereix una decisió judicial que comprovi i constati de manera ineludible la inobservança d’aquells deures de manera constant, greu i perillós per al beneficiari i destinatari de la pàtria potestat.

Aquesta decisió mai pot acordar-se judicialment en un procediment, en el seu cas, en un procés civil o penal o en un procés matrimonial contenciós.

Per últim, en aquesta línia, diferent a la Jurisprudència, que es tractava d’una matèria indisponible per les parts, i per tant, no pot ser objecte de renúncia, transacció o desistiment.