Amb la Llei 41/2003 de protecció patrimonial de les Persones amb discapacitat es va procedir a la reforma de diversos articles del Codi Civil (l’art. 223 CC, en concret).

Així el nostre legislador preveu la possibilitat que la mateixa persona, quan encara és plenament capaç i pren consciència d’una possible futura incapacitat judicial, decideixi qui serà el seu tutor o quina persona pot prendre mesures sobre la seva persona o béns.

Per atorgar un document d’autotutela, en principi, qualsevol persona podrà, amb capacitat d’obrar plena i sent major d’edat (art. 322 CC), i aquest document, es formalitzarà en document públic notarial. El notari ha de comprovar tant la capacitat d’obrar de l’atorgant com enjudiciar i valorar la seva facultat d’entendre i comprendre.

En aquestes disposicions en document públic, la persona, en previsió de ser incapacitada judicialment en el futur, podrà nomenar tutor, establir òrgans de control o fiscalització de la tutela, i la manera d’exercitar-la.

També pot fixar quina persona no desitja que sigui designada judicialment com a tutor. Resulta convenient, i s’ha d’incloure, el nomenament de tutors substituts, per al cas que el nomenat en primer lloc no pugui o no vulgui exercir el càrrec.

Pel que fa als efectes de l’autotutela, la disposició d’autotutela només produeix el seu efecte quan es declari judicialment la incapacitat d’una persona per sentència d’incapacitació, en la qual el jutge haurà de tenir en compte la voluntat recollida en el document d’autotutela havent de nomenar en primer lloc a la persona designada per l’incapacitat, tal com obliga l’Art 234.1º CC

Així, el Codi Civil assenyala que aquestes disposicions d’autotutela vinculen el jutge, en constituir la tutela, llevat que el benefici del menor o incapacitat exigeixi una altra cosa, i en aquest cas ho farà mitjançant decisió motivada.