La separació implica un gran canvi per a tots els membres de la família i sobretot pels més petits. És una notícia molt dolorosa per a tots els membres participants, ja que implica canvi i desmembrament. La manera com els pares es comportin entre ells i amb el fills i la forma com comuniquin la notícia serà decisiva per evitar que apareguin problemes psicològics.

Podem considerar la separació dels pares com un període de dol que reorganitzarà l’estructura familiar i emocional de tots els membres de la família. Els experts en la matèria afirmen que el conflicte entre els pares té una influència més duradora i destructiva sobre els nens que la pròpia separació.

És per això que es poden seguir una sèrie de recomanacions per reduir l’impacte emocional en els fills.

“El divorci no posa fi a la família,

el que fa es reorganitzar-la,

donat que els pares ho són per a tota la vida”.

Folberg (1998)

Quan comunicar la notícia?

Quan els pares estiguin segurs de que és una decisió definitiva. No cal esperar pensant que així no farem tant de mal al fills. No esperar a que un dels pares abandoni la llar. Segurament els vostres fills ja s’imaginen alguna cosa, però a vegades tenen por a preguntar i estan esperant que els pares els hi comuniquin la notícia.

Qui i com comunicar la notícia

• El més recomanable és que siguin pare i mare a la vegada els que comuniquin la notícia als fills. És molt important que s’expliqui la ruptura com una decisió conjunta.
• S’ha de buscar un moment tranquil del dia i sense presses. Un bon moment per fer-ho és el cap de setmana.
• Llenguatge clar i intentar no dramatitzar.
• S’ha d’explicar que a partir d’ara hi haurà uns canvis, que els pares ja no seran una parella i per això cadascú viurà en una casa diferent.
• Remarcar que als fills els estimem molt.
• Desculpabilitzar als fills, ja que moltes vegades poden sentir-se culpables de la separació.
• S’ha d’explicar als fills què passarà a partir d’ara: amb qui viuran, cada quan veuran a l’altre pare.
• Explicar que no perden el pare o a la mare, que s’intentarà que el puguin veure amb freqüència.
• Explicar el motiu de la separació d’una manera simple. No buscar culpables.
• No cal explicar temes econòmics i legals, això és motiu de molts enfrontaments.
• Que els nens no siguin testimonis de baralles entre els pares.
• Explicar la notícia als mestres de l’escola per a que estiguin alerta de possibles reaccions anormals i també el puguin acompanyar a nivell emocional.

I després de la separació?

• Intentar reduir al màxim els canvis en la vida del nen: si és possible, no fer canvis de domicili ni d’escola, mantenir les amistats, continuar amb la mateixa activitat extraescolar, etc.
• Mantenir una bona organització per a que els nens sàpiguen amb qui estaran.
• Els pares han de procurar comunicar-se per parlar dels fills i intentar seguir una mateixa línia educativa. També han de seguir els mateixos hàbits a ambdós llars (alimentació, son…).
• Quan un dels pares té una nova parella, no precipitar la convivència. No forçar als nens a que els agradi la nova parella.
• No parlar mai malament de l’altre pare.
• No cedir al xantatge del fills: no cedir a l’intent dels fills per aprofitar-se la inseguretat afectiva dels pares per aconseguir beneficis.

Dificultats que poden aparèixer en els nens quan no se segueixen les pautes anteriors

• Ansietat: preocupació persistent, mals de panxa, problemes per a conciliar o mantenir el son, dificultats en l’alimentació (reducció o augment de la quantitat d’aliments).
• Problemes de comportament: oposicionisme (no acceptar les normes), baralles amb altres nens, etc.
• Dificultats en el rendiment escolar: poden baixar les notes.
• Sentiments de tristesa, culpa i irritabilitat.
• Poden aparèixer regressions: el nen pot tornar-se a fer pipí o demanar tornar a dormir amb el pare o mare.

Es recomana consultar al Psicòleg infantil i juvenil en el cas que apareguin de manera intensa o freqüent qualsevol dels símptomes descrits.

Aquest article és una col·laboració de Neus Bofill Tejada