El Codi Civil Espanyol dedica una sèrie d’articles a explicar les diferents formes d’emancipació dels menors d’edat. Aquests, poden ser-ho al assolit la majoria d’edat (18 anys), per concessió dels que exerceixen la pàtria potestat (pares i tutors) o per decisió judicial.

Però ¿Què és i què implica l’emancipació?. Com a terme, l’emancipació significa que el menor (que com a mínim a d’assolir els 16 anys d’edat) adquireix independència i autonomia respecte als seus pares, -qui exerceixen la pàtria potestat-, o tutors.

¿Quines conseqüències es deriven de l’emancipació? La principal conseqüència és que els menors emancipats adquireixen capacitat per regir la seva persona i els seus béns com si es tractés d’una persona major d’edat, podent exercir actes ordinaris de forma independent. Això si, la llei contempla certes limitacions per a determinats actes, que per a la seva realització continuaran precisant del consentiment dels seus pares o tutors, com per exemple la venda de béns immobles.

Qualsevol acte jurídic té els seus avantatges i els seus inconvenients, i l’emancipació és un d’ells. Es caracteritza per la irrevocabilitat. Això és, una vegada concedida l’emancipació al menor, aquest ja no pot tornar a ser considerat “dependent” dels seus pares o tutors en els termes de capacitat. Així, un menor emancipat podria assistir en un judici per si sol, sense precisar del consentiment dels seus pares o tutors.

Aquestes son només, dues de les característiques que comporta aquest acte jurídic. És important, abans de prendre la decisió d’emancipar a un fill, assessorar-se bé per un especialista en la matèria, especialment pels riscos que pot comportar, per exemple, en quant a decisions relatives al patrimoni familiar o del propi menor.