Moltes parelles que opten per separar-se o divorciar-se i tenen un animal domèstic, es pregunten: amb qui es quedarà el meu gos?, podré veure al meu gat quan vulgui?, qui haurà de pagar les cures necessàries del meu conillet d’Índies? Aquestes són preguntes que encara no solen ser resoltes pels jutges (excepte quan s’acordi en el conveni regulador i en recaure la sentència, el jutge farà constar si l’homologació abasta aquest pacte o no), ja que actualment no existeix cap regulació sobre què succeeix amb els animals domèstics en cas de separació o divorci.

L’anterior determina que sigui necessari arribar a un acord per les parts o bé que es plantegi com a pretensió en el procediment contenciós, i caldrà esperar si recau pronunciament pel jutge sobre aquest extrem. Aquestes qüestions es resoldrien més fàcilment si es pogués sol·licitar la guarda i custòdia de les nostres mascotes i efectes relacionats amb elles; com per exemple, qui ha de fer front a les despeses del nostre animal de companyia.

Recentment, existeix una proposta sobre aquest tema plantejada al Congrés per un dels grups parlamentaris, que implicaria deixar de considerar a les mascotes com a “béns mobles” i en el seu reconeixement com a subjectes de drets. Això comportaria la modificació de diversos articles del Codi Civil Espanyol, relatius al conveni regulador de divorci, separació o nul·litat matrimonial, a fi d’abastar la regulació de les mascotes, que són considerades en moltes llars com un membre més de la família i amb una gran vinculació als fills.

Després del debat parlamentari, haurem d’atendre a la regulació normativa en aquesta matèria, que esperem que impliqui un reconeixement legal i la seva oportunitat de poder seguir compartint la quotidianitat, amb cadascuna de les parts implicades, prevalent sempre, el benestar de l’animal i l’interès dels membres de la família.