Encara que s’hagi superat qualsevol desigualtat normativa entre els fills nascuts dins i fora del matrimoni (matrimonials i extramatrimonials), a la pràctica poden donar-se certes situacions de desavantatge, tenint en compte que el fill extramatrimonial ha de ser reconegut per tots dos progenitors. Aquest reconeixement, més enllà de les possibles repercussions emocionals que pugui comportar, únicament servirà per transformar un fet purament natural, com és la procreació, en una font de relacions jurídiques derivades de l’estat de filiació.

Davant el desig i interès d’un fill/a, nascut d’una relació extramatrimonial, de ser reconegut amb tots els efectes legals, quines opcions o vies possibiliten aquest reconeixement? A més de la via judicial que sol ser la més habitual mitjançant la interposició d’una demanda en reclamació o reconeixement de filiació extramatrimonial, existeixen altres vies alternatives extrajudicials.

Una bona opció és formalitzar el reconeixement de la paternitat biològica mitjançant testament, l’instrument que per antonomàsia ens permet disposar en document públic de les nostres voluntats post mortem. Com de sobres és sabut, les últimes voluntats plasmades en testament, són susceptibles de modificació a posteriori pel causant, en nou testament; això comporta cert marge d’inseguretat jurídica per als possibles hereus o beneficiaris del referit testament.

No obstant això, el reconeixement d’una filiació via testamentària compta amb la particularitat de ser sempre irrevocable per mor de l’article 741 del Codi Civil. Aquest precepte ens indica que l’atorgament d’un nou testament no suposa que el reconeixement perdi el seu valor. A més, també disposa que el mateix succeeix encara que la resta de disposicions que contingui el testament siguin nul·les. Aquesta última qüestió obre el debat sobre, què succeiria si el testament és nul en el seu conjunt?

A més de la irrevocabilitat d’aquest tipus de reconeixement, tampoc hem d’oblidar les importants conseqüències que deriven d’aquest en relació amb l’herència del causant. Si existeix reconeixement, què succeeix amb les obligacions que es deriven d’aquest reconeixement cap al fill/a?