La qüestió de la custòdia compartida ha experimentat notables canvis jurisprudencials en els últims anys. Aquesta evolució és lògica si considerem que aquesta figura es va introduir en l’ordenament jurídic espanyol fa relativament poc, l’any 2005, arran de la modificació normativa del Codi Civil Espanyol.

Exemple d’aquesta evolució és la recent Sentència de l’Audiència Provincial de Còrdova, dictada el passat 23 de gener de 2018, la qual estableix o imposa, segons interpreten alguns, la custòdia compartida a un progenitor malgrat la seva manifesta oposició a tal règim de guarda (contràriament al que succeeix habitualment, doncs l’oposició sol venir per aquell progenitor que pretén obtenir la guarda exclusiva a favor seu).

Com en qualsevol procés judicial en el qual existeixin fills menors d’edat, es fonamenta la resolució en l’interès superior dels fills menors de l’assumpte jutjat, ja que s’interpreta i concep per la referida Audiència que aquest model de guarda i custòdia és el que millor protegeix els interessos d’aquests.

Quan un jutge ha de decidir sobre la guarda i custòdia dels fills, han de tenir-se en consideració tant les circumstàncies personals dels progenitors com l’interès dels menors, i realitzar una valoració global de les proves aportades per ambdues parts, atenent al cas concret.

En el supòsit que es resol per la recent Sentència s’ha ponderat i interpretat per l’Audiència Provincial de Còrdova que la mesura de custòdia compartida és la més beneficiosa per als menors, tenint en compte la situació personal i professional de tots dos progenitors (tots dos tenen capacitat, idoneïtat i disponibilitat necessària), així com les circumstàncies de tots dos fills (sent que un d’ells té una discapacitat del 33% i requereix unes cures especials). Requereix una major exigència recíproca entre els progenitors que resulta més eficaç i viable amb l’establiment d’una custòdia compartida.

La importància en aquests procediments en els quals es peticiona per alguna o ambdues parts la custòdia compartida és realitzar una labor prèvia de verificació de la concurrència de les circumstàncies i condicionants que possibilitin l’exercici d’aquesta modalitat de guarda i custòdia, i sigui compatible amb la protecció de l’interès dels menors en comú.