Presentar una denúncia contra una persona acusant-la d’un delicte que no ha comès o fingir un delicte davant de l’autoritat que tingui l’obligació de perseguir-lo són delictes penals que es troben regulats en el Codi Penal (art. 456 i 457).

En contextos de separació i divorci és un tema que preocupa, ja que pot estar present sobretot en processos conflictius, ja difícils per se. Pot crear problemes afegits i a més poden estar involucrats patologies psicològiques més greus amb la qual cosa haurem de tractar-ho amb cautela.

És elevat el volum de denúncies falses?

Inicialment hem de tenir en compte la diferència entre al·legacions falses intencionals i les que no. Alguns autors situen el percentatge de denúncies falses en general al voltant del 20% en contextos de separació. Els rangs de les intencionals en context de disputa de custòdia tenen una mitjana d’un 12% segons alguns autors. En altres contextos, és a dir, els que no són processos matrimonials, la ràtio de denúncies falses intencionals baixen cap a un 2-4%. El principal motiu pel qual es denuncia en aquests casos és maltractament.

Qui sol acusar falsament?

Quan parlem de falses denúncies o acusacions intencionals la teoria psicològica explica que podem veure involucrats alguns trastorns o conductes patològiques per part dels denunciants. Els experts assenyalen que quan es tracta de trastorns, dos són els que estan més presents:

• Personalitat histriònica: persones ansioses, preocupades i nervioses en excés. Expressen victimització pròpia per part de l’exparella i també cap al fill/fills,
  especialment quan aquest/aquests estan amb l’altre progenitor.
• Personalitat límit: Persones on la situació estressant de la separació/divorci juntament amb la seva propensió patològica els pot portar a una falta de contacte amb
  la realitat que interfereix en el seu comportament, i que dependrà de la intensitat dels estressors per a determinar la gravetat.

Cal assenyalar que això només són trastorns que podrien estar presents en aquests contextos i que en la majoria dels casos no és així. Moltes vegades la situació conflictiva de la separació pot afectar el comportament sense haver d’indicar cap trastorn subjacent.

Denúncies falses per menors

Un altre tema rellevant i que preocupa des del vessant jurídic i psicològic són les denúncies falses realitzades per nens, encara que per sort les intencionals fetes per
nens i adolescents són realment poc comuns. Se situarien al voltant d’un 5% del total de denúncies.

Els casos considerats falsos solen consistir en denúncies realitzades per menors sota pressió d’adults, pares primordialment, o acusacions procedents d’entrevistes
realitzades per professionals que no tenen en compte les capacitats del menor o fan ús de tècniques suggestives, així com interrogatoris persistents.

A més, els nens petits poden explicar històries i aquestes mentides innocents poden resultar en falses al·legacions, especialment si tenim en compte el context conflictiu de separació/divorci. Nens majors poden mentir sobre l’abús per motius de venjança o per a extreure algun benefici.

Es va estimar que les denúncies falses eren més probables quan provenien d’adolescents (un 8% van ser jutjades com a falses en alguns estudis) que quan les  realitzaven nens de menys de 6 anys, on només un 2% van ser considerades falses.

La majoria de les vegades la credibilitat dels nens quan aquests al·leguen abusos sexuals és alta. Això pot portar a molts pares a extreure benefici propi en situacions de conflicte amb la parella. Quan ens trobem davant d’un cas de denúncia d’abús o negligència en un context de separació cal estudiar bé el cas i les característiques, i a partir d’aquí valorar.

A pesar que podem concloure que la incidència de denúncies falses és molt baixa, cal tenir en compte que el delicte d’acusació i denúncia falsa contempla una pena de presó de 6 mesos a 1 any, multa de 12 a 24 mesos per aquells delictes qualificats com a greus, i multa de 3 a 6 mesos en delictes lleus. Per tant, parlem d’un tema amb importants conseqüències on la valoració de la denúncia falsa i credibilitat del testimoniatge realitzat pels psicòlegs forenses mitjançant exploracions, valoracions i informe pericial pot suposar una eina única i part indispensable del procés judicial.
Paula Medina
Psicòloga Forense col. 25471
Medinapsiforense.com