Com és sabut, una separació o divorci amb fills en comú comporta una sèrie de canvis que afecta a tots els membres de la família.

Entre els efectes a regular destaca, per la seva importància, la pensió d’aliments, destinada a protegir als fills en comú, i mitjançant la fixació (per acord de les parts o per decisió/resolució judicial) d’un import que cobreixi les necessitats d’ells.

La pensió d’aliments comprèn les despeses ordinàries dels fills menors (no independents econòmicament) com ara la sustentació, vestit, habitació (habitatge), educació i salut.

Per la determinació de l’import en aquest concepte, ha de tenir-se en consideració no solament l’existència d’aquestes despeses sinó les possibilitats econòmiques i la situació de cada progenitor (com per exemple els ingressos percebuts, actiu patrimonial i les noves despeses derivades de la ruptura o crisis matrimonial).

També es tindrà en compte per la fixació de la pensió d’aliments o contribució a la manutenció, la modalitat de guarda i custòdia pactada o establerta així com el règim de comunicació i estança amb ambdós progenitors.

Així mateix, convé recordar que la pensió d’aliments no serà il·limitada en el temps i pot ser modificada en qualsevol moment, a través del procés oportú (nou acord entre parts o procediment contenciós, en cas de no existir consens entre les parts sobre la nova fixació de la pensió). Per a això és necessari al·legar (i acreditar) que han variat substancialment les necessitats dels fills o la capacitat econòmica i situació personal dels progenitors i sobre la base d’això, la modificació podria consistir a augmentar o disminuir la quantitat de la pensió o inclús l’extinció d’aquesta.

Per últim, és important conèixer la possibilitat de reclamar en cas d’incompliment o impagament de la pensió establerta legalment a càrrec del progenitor incomplidor, mitjançant el procediment oportú, els imports endeutats en concepte de pensió d’aliments, acordant-se (sempre en interès dels fills al favor dels quals s’ha fixat la pensió) mesures de garantia tendents al cobrament d’aquestes pensions (per exemple, embargaments de béns o sou percebut pel progenitor obligat al pagament).