Com és sabut, quan dues persones decideixen separar-se la seva major preocupació és com afectarà aquesta decisió als seus fills. Llavors apareixen termes desconeguts fins al moment, com la qüestió de qui té la seva custòdia o qui la pàtria potestat. Però sabem realment el significat d’aquests termes? Quina diferència existeix entre ells? Afecta únicament als fills menors d’edat?

Custòdia i pàtria potestat són dues mesures a acordar dins d’un procediment de separació o divorci que es poden i solen confondre fàcilment. Per això, és necessari tenir clar el seu significat i abast.

Hem de saber que la custòdia té com a principal fi protegir al menor i afavorir el seu desenvolupament, es refereix a qui viu amb els fills, com cuidar-los i qui pren les decisions quotidianes sobre la seva vida. Pot atribuir-se a un únic progenitor o bé a tots dos, i per això, es tenen en compte diversos aspectes a l’hora de determinar-ho. En cas que s’atribueixi a un sol progenitor, el progenitor no custodio podrà tenir un règim de comunicació i estada, segons el règim convingut o estipulat pel jutge. En tot cas, tots dos progenitors en funció de les seves possibilitats i de les despeses dels menors hauran de contribuir al seu manteniment, podent fixar-se a càrrec del progenitor no custodio l’obligació de pagament d’una pensió d’aliments així com altres despeses extres ( extraordinàries o extraescolars…) del fill/s en comú. En el supòsit que s’exerceixi una guarda conjunta o compartida, també haurà de preveure’s la manera i els termes de la contribució econòmica d’aquestes despeses.

És important assenyalar que el progenitor que ostenta la custòdia exclusiva pot prendre les decisions diàries relatives al menor. Però això no significa que l’altre progenitor no pugui participar en les decisions més importants que afectin al menor. Aquí entra en joc la pàtria potestat. La pàtria potestat, excepte determinades excepcions, és compartida ( tant en titularitat com en exercici) entre tots dos pares, i comprèn una sèrie de deures i facultats, tals com vetllar pels fills, procurar-los una formació integral, representar-los o administrar els seus béns, entre altres. Això significa que el progenitor no custodio, igualment podrà o hauria de poder decidir sobre les qüestions més importants que els afectin, tals com la seva educació, salut, les celebracions religioses, etc.

A la pràctica pot donar-se desacord o discrepància en l’exercici de la potestat i hem de saber què fer davant d’aquest tipus de situacions. En aquests casos, el més convenient és sol·licitar assessorament especialitzat en la matèria, i conèixer quina possibilitat o a través de quin procediment podem obtenir suport judicial.