La mediació és un procediment de resolució de conflictes que cada cop va adquirint major rellevància en la nostra societat. Existeixen diferents definicions per explicar el concepte de la mediació, però la que m’agrada més és la Rozenblum, 1998 on exposa que “la mediació és un procés de resolució de conflictes on les dues parts enfrontades recorren voluntàriament a una tercera persona imparcial, el mediador, per arribar a un acord satisfactori. És un procés extrajudicial (diferent dels canals legals o convencionals) de resolució de disputes, és creatiu perquè mou la recerca de solucions que satisfacin les necessitats de les parts, i implica no restringir-se al que diu la llei. La solució és creada per les parts”.

Dins d’aquesta definició trobem aspectes importants com la voluntarietat del procés, la imparcialitat del mediador, el fet de ser extrajudicial (evitar despeses de judicis) i el fet que la solució és creada per les parts.

La llei 5/2012 del 6 de juliol de mediació en assumptes civils i mercantils recull moltes de les idees expressades per Rozenblum. La llei assenyala uns principis de la mediació: Voluntarietat i lliure disposició, és a dir, ha de ser voluntària i s’hauria d’intentar sotmetre a mediació les controvèrsies que hi hagin abans d’anar per la via judicial, però ningú ha d’estar obligat a seguir un procés de mediació ni arribar a un acord; Igualtat de les parts i imparcialitat del mediador, que determina que en un procés de mediació s’ha de garantir que les dues parts intervinguin amb plena igualtat d’oportunitats i amb total respecte cap als punts de vista que s’expressin; Neutralitat, ja que totes les actuacions que es facin en un procés de mediació han d’anar encaminades a poder arribar a un acord per si mateixes;  i Confidencialitat, perquè el procediment i la documentació emprada és confidencial. El mediador està sotmès a secret professional de forma que no es pot desvetllar la informació que s’hagi obtingut a través de la mediació. Un mediador no pot declarar en un procés judicial on hi hagi hagut un procés de mediació excepte si les dues parts dispensen del secret de forma expressa o quan un jutge, de l’àmbit penal i de forma motivada, ho sol·liciti.

En un procés de mediació són les pròpies parts qui decideixen els temes a tractar i els objectius a aconseguir.

Els protagonistes d’un procés de mediació familiar poden ser tant les parelles de fet com les parelles unides per matrimoni, i els motius que els poden dur a necessitar una mediació poden variar. Les parelles de fet, normalment, busquen en una mediació poder solucionar les crisis de la pròpia convivència per evitar la ruptura i poder arribar a acords en les negociacions referents a la potestat dels fills o filles comuns. En canvi, les parelles unides per matrimoni és habitual que emprin el procés de mediació per, a més de solucionar les crisis de la pròpia convivència, formalitzar el Conveni Regulador un cop iniciada la separació o divorci, o bé, per establir les modificacions necessàries a les mesures que s’hagin establert judicialment.

Contraindicacions d’un procés de mediació

Si bé la mediació és un procés molt desitjable i amb què s’aconsegueixen resultats satisfactoris, existeixen certs condicionants que, a vegades, fan que no sigui aconsellable. Aquests factors que poden limitar un procés de mediació es basen, principalment, en el fet que alguna de les parts no tingui control sobre la seva pròpia voluntat, per exemple, en casos de dependència com l’alcoholisme, toxicomania, ludopatia, etc., en què es requereix un tractament previ abans de poder iniciar una mediació. Tampoc és recomanable quan algun dels membres familiars (pare, mare o fills/filles) siguin objecte de violència familiar. També es desaconsella en parelles amb una elevada hostilitat (en aquests casos es podria emprar una figura de recent instauració en la nostra societat com és el Coordinador de Parentalitat, que serà objecte d’un altre article). També es desaconsella quan hi ha una manca de compromís amb la mediació d’alguna de les parts, o quan hi ha un desequilibri de poders dins la parella, o quan hi ha desconfiança amb la figura del mediador o existeixen relacions anormals de parella (on seria molt més apropiat realitzar una psicoteràpia).

Com s’inicia un procés de mediació?

Tal com hem dit, la mediació és un procés voluntari. Per tant, pot iniciar-se a voluntat dels dos progenitors (que és la forma ideal de poder començar un procés de mediació). En aquest cas, les parts es posen en contacte o bé amb un despatx d’advocats, que els deriva a un mediador de la seva confiança, o bé, directament, amb algun mediador professional per iniciar el procés de mediació.

Altra forma d’iniciar una mediació és mitjançant sentència judicial, on les parts són obligades a realitzar un procés de mediació per un jutge. Són els casos en què el jutge pot considerar que la majoria de les desavinences entre els progenitors es deuen a una manca de comunicació entre ells. En aquests casos és habitual que el jutge determini quins són els temes a treballar en el procés de mediació.

La mediació serà més eficaç quan en els resultats es tinguin en compte els criteris de la pròpia percepció de l’eficàcia de la mediació, la satisfacció global dels acords als quals s’hagi arribat, la voluntat de cada part en complir els acords, i el seu grau de compliment.

Cal diferenciar una mediació en l’àmbit familiar d’una teràpia familiar, ja que són processos diferents que volen aconseguir objectius diferents.

Una mediació se centra directament amb la problemàtica existent; intenta aconseguir acords; les emocions s’orienten a no interferir en el procés; es treballen el present i el futur de la situació familiar; no tracta psicopatologies, i es demana la informació justa per a no interferir la imparcialitat del mediador.

Una teràpia de parella, per contra, se centra en el canvi de conductes; intenta resoldre la situació conflictiva familiar; les emocions són explorades per entendre el conflicte; es treballa en el passat; es tracten les psicopatologies; el terapeuta necessita gran quantitat d’informació del passat i del present tant dels subjectes com de la parella.

Ricart Clariana Patron

Psicòleg forense i mediador familiar

Col·legiat nº 9165 del COPC

Membre del Centre de Mediació Dret Privat de Catalunya

Col·laborador a Caballé i Estellés Advocats