Desgraciadament, existeixen molts menors d’edat que no disposen del suport material i emocional que hauria d’oferir-los la seva família biològica.

A fi de protegir-los, existeix l’adopció. Una mesura que possibilita una relació de filiació entre el menor adoptat i l’adoptant o la nova família adoptiva. Es tracta d’una mesura d’integració plena en una nova família diferent de la família d’origen o biològica. Per això, no estem davant d’un acte merament legal, sinó davant d’un acte amb importants implicacions tant socials, com psicològiques, culturals i emocionals.

Arribats a aquest punt, fàcilment se’ns pot ocórrer preguntar-nos, què succeeix amb la relació existent entre el menor adoptat i la seva família biològica?

Per començar, hem de considerar que la llei reconeix el més ampli dret de qualsevol persona adoptada a conèixer els seus propis orígens biològics. Aquesta facultat es reserva únicament a aquelles persones majors d’edat o als menors emancipats. De totes maneres, durant la minoria d’edat dels adoptats, serà possible que els pares adoptius duguin a terme aquests esbrinaments, sempre en interès del menor. A fi que aquesta tasca sigui el menys farragosa possible, s’imposa a l’Administració Pública l’obligació de facilitar als interessats, que així ho sol·licitin, tota la informació disponible.

De totes maneres, malgrat que qualsevol persona adoptada tingui dret a conèixer els seus orígens, hem de ser conscients que l’adopció comporta l’extinció de qualsevol vincle jurídic entre l’adoptat i la família biològica, com a regla general. És a dir, qualsevol relació jurídica desapareix per complet, únicament subsisteixen els impediments legals per contraure matrimoni. Tot i així, ens trobem davant una regla general que no està exempta d’excepcions, de manera que en determinats casos contemplats a la llei, sí que serà possible que persisteixi la relació entre l’adoptat i la
seva família d’origen.