S’entén per parella de fet aquella unió estable de convivència i afectiva anàloga a la matrimonial entre dues persones, sense formalitzar-ho per vincle matrimonial.

Cada comunitat autònoma té la seva pròpia regulació sobre parelles de fet (requisits, drets i obligacions) i això fa que, mentre en algunes regions amb prou feines hi ha diferències respecte al matrimoni, en unes altres, siguin significatives. Depèn de la comunitat autònoma reben el nom d’Unions estables, Parelles estables, Convivència i Unions de fet. A dia d’avui existeixen comunitats que no tenen llei reguladora d’aquestes unions no matrimonials.

Les parelles de fet tenen diversos punts en comú i certes divergències clares respecte al matrimoni en determinades matèries: en relació als fills (no hi ha cap diferència), a nivell fiscal (no podrà fer-se declaració de renda conjunta), pensió de viduïtat (no és un dret directe), successori (no reconeixement automàtic), laboral (permís per paternitat o maternitat), arrendaments (sí que cabrà subrogació però acreditant convivència)…

Com no podia ser d’una altra manera la llei dóna la possibilitat als progenitors que no haguessin contret matrimoni de regular la guarda i custòdia i aliments respecte als seus fills comuns, a través del mateix procés. A més d’aquestes mesures relatives als fills, es poden reclamar o fixar mesures de caràcter econòmic com a prestació alimentària (ve a ser la pensió compensatòria de les parelles de fet, encara que no són figures idèntiques), relatives a l’habitatge en comú o reclamacions de quantitat (a causa que hagi aportat més diners a la compravenda en comú d’un habitatge, o hagi pagat més part de la quota hipotecària de l’habitatge en comú o deutes comuns del que li corresponia, i fins i tot els diners que hagi pogut deixar a l’altre perquè saldés un deute personal).

És convenient per tant que les parelles que encara no hagin formalitzat la seva situació o inscrit la seva condició, ho facin en el Registre de parelles estables de la comunitat autònoma on resideixin i sigui possible, a fi obtenir publicitat i agilitar determinats tràmits.

A Catalunya (existeix llei reguladora des de 1998) dues persones que convisquin en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideraran parella en qualsevol dels següents casos:

• Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
• Si durant la convivència, tenen un fill comú.
• Si formalitzen la relació en escriptura pública.

Des de gener de 2011 és possible la formació de les mateixes entre persones que encara que estiguin casades estiguin separades de fet segons preveu  el Codi Civil de Catalunya.

Existeix un Decret llei de creació d’un Registre únic de parelles estables, amb la finalitat de donar seguretat a aquest tipus d’unions en l’accés a drets de caràcter públic com la pensió de viduïtat de la Seguretat Social (havent de complir i acreditar-se la concurrència d’una sèrie de requisits). La inscripció és gratuïta.