Si bé és cert que la gestació subrogada com a tal no és possible a Espanya, atès que per llei es diu que serà nul tot contracte que impliqui aquesta tècnica de gestació, la realitat és que malgrat trobar-te a Espanya, es pot acudir a altres països als que sí està permesa i regulada i per tant, convertir-se en pares d’un menor.

Però, què passa llavors quan es torna a Espanya com a pares d’un nen nascut per gestació subrogada?

Actualment, la filiació d’aquest menor pot inscriure’s per dos tipus de via diferent, depenent del país en el que s’ha portat a terme la gestació:

1. Filiació per inscripció directa d’una Sentència à això succeeix quan la gestació es porta a terme en un país on està regulada i legalitzada aquesta tècnica i ja durant l’embaràs, s’inicia un procediment judicial de filiació que culminarà amb una resolució en la que consti com a progenitors d’aquell menor els pares d’intenció. En aquests casos, al arribar a Espanya, solament hauran de passar per un procediment de reconeixement d’una Sentència estrangera que se li donarà validesa de forma que es procedirà a la inscripció del menor en el Registre Civil Español.
   Actualment solament Estats Units (alguns estats doncs no tots ho permeten) i Canadà, segueixen aquesta manera de procedir d’emetre, no un certificat sinó una resolució dictada en el marc d’un procediment judicial garantista per a ambdues parts, tant per a la gestant com per als pares d’intenció.

2. Filiació per adopció à S’ha de recórrer a l’adopció quan es porti a terme la gestació subrogada a la majoria dels restants països que ofereixen aquesta tècnica de forma legal i és que gran part d’ells solen partir de la base que la filiació materna es determina per naixement. Per aquest motiu, la gestant,
   encara que porti un embrió amb material genètic de la mare i el pare d’intenció, pel fet de gestar i donar a llum el bebè, serà inscrita com a mare. No obstant això, si estem en països on existeixi una regulació clara que permeti la gestació subrogada, no hi haurà cap problema en què el pare d’intenció consti com a pare biològic, i la gestant que es registra com a mare, renúncia als drets sobre la menor, deixant l’opció directa que la dona del pare biològic, adopti al fill del seu marit i passin a ser pares legalment del nounat.

Depenent del país triat pels pares d’intenció, els criteris bàsics legislatius varien significativament i és que no per ser països que permeten la gestació subrogada, tenen tots la mateixa regulació, per aquest motiu és important ser coneixedor dels principis de cadascun d’ells.

Per exemple, tant Ucraïna com Rússia són llocs en els quals està permesa la maternitat subrogada i per tant, és objecte d’una regulació legal. En tots dos casos, la filiació del menor haurà de ser per adopció segons l’explicat en aquest article, no obstant això, de dur-la a terme en un lloc o un altre, els riscos són totalment diferents. A Ucraïna, la gestant serà registrada com a mare al costat del pare biològic, però després del part, constarà un certificat en el qual renuncia a qualsevol dret sobre el menor i els cedeix tots ells al pare; de no fer-ho malgrat haver signat un contracte prèviament a iniciar la gestació, està fortament penat per les lleis del seu país. Per contrapartida, a Rússia, aquesta renúncia de la mare gestant no és obligatòria; és a dir, malgrat haver signat un contracte pel qual renunciaria als drets sobre aquest menor, té dret de retracte i pot quedar-se amb el bebè a pesar que la càrrega genètica sigui del pare i la mare d’intenció, els quals encara ser pares biològics de bebè, no podran exercir els seus drets sobre el mateix.

Així doncs, saber la legislació de cada país que ofereix dur a terme la gestació subrogada podrà evitar problemes posteriors ja que també dependrà, de si els pares d’intenció són una parella heterosexual o homosexual ja que a grans trets podem dir que una parella homosexual, només pot acudir a la gestació subrogada de forma segura i legal a Estats Units i Canadà on la seva legislació contempla i regula aquesta possibilitat.

Tanmateix, haurem de tenir present si el pare d’intenció pot aportar la seva càrrega genètica ja que si és així, es pot recórrer a Ucraïna, Geòrgia, Rússia, Grècia, Estats Units i Canadà mentre que si no pot aportar el pare carrega genètica, les possibilitats de dur a terme una gestació subrogada és solament a Estats Units, Canadà i Grècia on es permet la gestació amb donant tant d’òvul com d’esperma, és a dir, que cap dels pares d’intenció, aporta càrrega genètica.

Si Espanya denegués la inscripció dels menors nascuts mitjançant la tècnica de gestació subrogada no solament atemptaria contra els drets fonamentals d’aquests a tenir una identitat pròpia sinó que a nivell nacional, arriba a contradir preceptes bàsics de la nostra Constitució Espanyola tals com l’Art. 14 que advoca per la igualtat davant la Llei. Aquest article ha d’interpretar-se conjuntament amb l’art.39 de la CE que obliga als poders públics a assegurar la protecció integral dels fills, iguals aquests davant la Llei, amb independència de la seva filiació.