Existeix un acord social força generalitzat que sosté: “ser exigent és tenir èxit”. En l’experiència quotidiana de les relacions interpersonals afectives està demostrat que pressionar als altres per acceptar les nostres posicions (pensaments, sentiments i accions) no resulta exitós sinó que, més aviat, és un fracàs.

En els nostres vincles amb les persones més significatives tendim a exigir i a imposar el que volem, més freqüentment si la relació està en crisi o en un moment de conflicte. Creiem que tenim el dret d’obligar a qui ens vol i volem, a moure’s cap al que nosaltres necessitem passant per alt les seves pròpies necessitats. Aquesta forma de vincular-se està associada amb sobreposar l’ego  al “nosaltres”.

Els psicòlegs, en les nostres consultes, observem que les parelles, en les quals un és exigent i l’altre està exigit, presenten problemes de comunicació i trastorns emocionals.

Pressionar i empènyer a l’altra persona augmenta el nombre de vegades en què cedeix a les nostres demandes, però progressivament disminueix la qualitat de la relació. És a dir, l’exigent i l’exigit se sentiran cada vegada més insatisfets perquè no hi ha llibertat d’elecció compartida, ja que ha desaparegut la decisió conjunta i pactada. Així doncs, la relació es deteriora quedant reduïda a distanciaments emocionals,en ocasions, insalvables.

Per tant, perquè els vincles amb l’altre siguin bons i segurs cal passar de l’exigència a la petició. Cal aprendre a demanar, ja que des d’aquesta posició expressem els nostres desitjos de forma saludable i l’altre pot decidir des de la seva pròpia llibertat: dir no quan no estigui d’acord, proposar alternatives i sentir-se partícip de les decisions del que succeeix en la seva vida.

I, doncs, per què exigim més i demanem menys? Perquè tenim por davant la incertesa que implica que l’altra persona també tingui control i poder.

Karen Horney, psicòloga clàssica reconeguda pels estudis actuals en comportament humà, en el seu llibre “La personalitat neuròtica del nostre temps”, refereix que l’exigent: “No se’n adona fins a quin punt la seva hipersensibilitat, hostilitat i les seves rigoroses exigències entorpeixen les seves pròpies relacions socials; tampoc és capaç d’advertir l’efecte que produeix en els altres o les reaccions d’aquests davant d’ell. Com a resultat, li és impossible comprendre perquè les seves amistats, el seu matrimoni, els seus amors i les seves connexions professionals fracassen tan sovint”.

Encarna Expósito Espejo

Psicòloga Adults

Núm. Col. 19826

Vidal&Espejo Psicòlogues

http://www.vidalespejo.com/497/